1. Què llegeixes actualment?
Ara estic llegint «l’Anticrist» de Friedrich Nietzsche i
vaig alternant amb «Gente de la Edad Media» de Fossier. He acabat recentment
les novel·les «Aún no sé quién soy» d’Antònia Tubau i «Ha valido la pena» de la
Maria Sánchez Cuenca
2. Quins són els teus autors preferits?
No considero que hi hagi un autor que mereixi una posició
per damunt d’altres. Hi ha escriptors amb més talent i millor prosa, està clar.
Estic convençut que els autors, tots en la seva mesura, aporten a la literatura
i no podem tancar-nos només als clàssics.
3. Quin llibre et va marcar a la teva adolescència? Hi tornes
de tant en tant?
El vaig llegir en castellà, però es tracta de «El Quixot»
de Miguel de Cervantes. Crec que és el llibre d’aventures complet i perfecte,
el llibre amb majúscules, ambdues parts.
Ara fa anys que no l’he tornat a llegir i potser aquesta
pregunta serà una excusa perfecta per fer-ho.
4. Hi ha algun llibre que t'hagués agradat escriure?
Dintre de la meva pròpia modèstia, estic a anys llum en
molts sentits, però «El mite de Sísif» d’Albert Camus.
5. Si haguessis de triar un personatge de ficció d'algun
llibre per asseure't a xerrar una estona, a qui triaries?
Resposta polèmica:
Un personatge molt interessant per conversar-hi seria,
per exemple Jesucrist. Sempre he pensat que una conversa amb ell seria
apassionant.
Resposta sense polèmica:
Un personatge molt interessant per conversar-hi seria,
Dante, de la «Divina comèdia» que coincideix amb el nom amb l’autor, Dante Alighieri,
però és un personatge de ficció que aprèn moltes coses durant el seu viatge.
6. Com van ser els teus començaments a l'escriptura?
Vaig començar amb un bloc als voltants del 2008, feia
molts anys que llegia sobre molts temes, i va arribar el moment que vaig pensar
que havia de dir quelcom respecte a assumptes que m’interessaven. Aquell bloc i
un altre, que va arribar després, han desaparegut ja, però les entrades les
vaig rescatar i ara formen part del meu bloc actual, al meu web.
7. Tens obra publicada sigui quin sigui el format?
A més a més de les publicacions al meu bloc, protegides
per ISSN, vaig publicar a l’abril d’aquest any 2024 la meva primera obra, un
assaig sobre la meditació i la projecció astral. «Meditación, proyección astral
y otros mundos».
El trobareu disponible en format Kindle, tapa tova i dura
a Amazon.
8. Vares triar editorial, autopublicació, xarxes?
Vaig optar per l’autopublicació. De les moltes opcions
que hi ha, em vaig decantar per Amazon KDP.
Per què?
Sense menystenir en absolut la tasca que fan a les
editorials tradicionals, volia tenir més control sobre la meva obra. Volia
triar la maquetació, la portada, els formats de distribució... Això també té
els seus inconvenients perquè sense el suport d’una editorial, t’has de fer
càrrec de tota la feina i de la distribució i promoció. Tanmateix, l’
experiència ha estat molt positiva.
9. En quin moment es considera que una persona és un
escriptor?
Com s’acostuma a dir, m’agrada molt que em facis aquesta
pregunta. Jo fa anys que em dedico a l’escriptura, participo en concursos de
relats, publico al meu propi bloc... Tot i això, fins que no tens una obra al
mercat i reps la retroacció del públic, crec que no et sents preparat per
autodenominar-te escriptor, realment hi ha un salt.
10.
Estàs
treballant en algun projecte literari actualment?
Efectivament, ara tinc a mitges una novel·la sentimental
d’aventures. És una iniciativa de Creàlit, amb l’objectiu de tenir-ne una
novel·la sentimental abans del proper Sant Jordi, en participem uns quants
membres.
A més a més, vaig fent publicacions al meu bloc de forma
periòdica i vaig avançant, això si molt lentament, un altre assaig que estic
escrivint i del que encara no us puc avançar res. Us demano disculpes pel
secretisme.
11.
Tens
una rutina per escriure quant a horari, lloc, ambient, etc.?
Diuen que els escriptors acostumen a ser maniàtics de
mena. En el meu cas, no voldria pas ser una excepció.
Habitualment escric al despatx que m’he fet a una
habitació de casa meva, amb un cafè amb llet o un té verd a la taula i música
suau de jazz de fons. M’he acostumat tant a aquest entorn creatiu, que em
potència moltíssim la creativitat. Sempre que sigui possible amb llum natural i
amb la finestra que em permet mirar al cel.
12.
Quant
temps dediques a escriure i/o a documentar-te per escriure?
Hom planifica i després les coses surten com surten, però
intento escriure i/o documentar-me cada dia, com a mínim dues hores.
13.
Quins
són els teus gèneres o temàtiques preferits/des per llegir i/o per escriure?
A mi des de molt jove, sempre m’ha interessat molt
l’esoterisme, l’ocultisme, la filosofia i el pensament crític. La major part de
la meva biblioteca va en aquesta senda. Així i tot, la novel·la és
indispensable per viatjar, conèixer personatges apassionants i créixer també,
d’una altra manera.
14.
Quin
va ser el punt d’inflexió o la inspiració per triar aquest gènere que escrius?
Després de llegir molts llibres sobre l’ experiència fora
del cos o viatge astral, vaig observar que alguns dels autors referien
experiències que no s’ajustaven a les meves i, arriba un moment, que necessites
compartir les teves vivències amb la intenció d’aportar a la comunitat i de
clarificar procediments que, segons el punt de vista personal, poden
simplificar-se.
15.
Quina
part del procés literari és més complicada?
Jo mai he patit el famós «síndrome del full en blanc», per
a mi l’autèntic repte està a valorar, amb totes les notes que un pren, al
procés de documentació i investigació, si tenim suficient material per fer un
llibre i en cas negatiu, quines parts en manquen i com ampliar-les.
16.
Com
construeixes la trama, els personatges? Hi ha un esbós previ o escrius sobre la
marxa?
De primeres, penso la història que vull explicar, d’una
manera força senzilla i la reprodueixo en el que anomenem «escaleta». Vaig
afegint parts de la trama a l’escaleta per donar-li cos i dividir per capítols
els diferents arguments que conformen la història i després utilitzo aquesta
guia per escriure.
Als personatges, m’agrada poder veure’ls mentre imagino
la història, per això tinc una fitxa de cada un, amb la seva descripció física,
emocional, la seva personalitat, objectius, filies, fòbies, anhels, i
capacitats. Per poder donar-li credibilitat a un personatge, primer me l’he de
creure jo.
17.
Ets
“investigador”? Alguna vegada has viatjat per obtenir dades concretes pel teu
llibre?
Aquesta vegada transformaré la pregunta per ajustar
millor la meva resposta. No es tracta que sigui necessari viatjar per obtenir
una dada concreta, perquè avui disposem de tot el coneixement del món des de
casa nostra. Tanmateix, el que s’ha de fer és viure! Si un escriptor no és
curiós, no «investiga» com funcionen les coses, quines particularitats tenen
aquests o aquells... mai podrà escriure res més que allò que ell conegui. El món
és molt gran i molt divers per escriure només d’allò que nosaltres pensem des
del sofà de casa.
Per tant, s’ha d’investigar, s’ha de viatjar, s’han de
llegir llibres dels que pensen com nosaltres i s’han de llegir dels que pensen
en contra.
18.
Creus
que el contacte amb altres autors millora les teves habilitats d’escriptura?
No només penso que és així. Tinc proves documentals.
L’intercanvi d’informació, de formes de fer les coses, les idees que un no sap
com desenvolupar i rep ajuda... El contacte amb altres autors és fonamental per
créixer en l’escriptura. Potser seria agosarat afirmar-ho d’aquesta manera,
però totes les professions, activitats i disciplines s’han de portar a terme
entre companys d’activitat si un vol avançar.
19.
Tria,
tria: ordinador o llibreta? Ebook o llibre de tota la vida?
La pregunta més senzilla de tota l’entrevista. Sense cap
dubte ordinador per escriure i llibreta per investigar.
Llibre sempre. L’objecte llibre té quelcom místic, la
seva possessió és per a mi, del tot imprescindible. Tanmateix, per viatjar o
per portar al damunt m’estimo més l’Ebook, tot i que siguin versions digitals
de llibres que tinc al prestatge.
20. Per últim, qui ets quan no escrius?
Una pregunta que mereix ser raonada. Alguns escriptors
s’han de posar «en situació» per comprendre als seus personatges o per
sintonitzar-se amb els seus texts d’assaig. Per ventura, aquest no és el meu
cas. Jo miro al món amb la mateixa mirada d’encuriosit que feia anar de petit.
Per a mi no suposa un exercici el fet de posar-me a escriure, ja que el que
escric és el que soc. En Víctor escriptor és el mateix Víctor que fa de pare,
que va a fer la compra o que s’estira a fer una migdiada. No hi ha cara B.
