1. Què llegeixes actualment?
Un cor furtiu, la biografia de
Josep Pla, per Xavier Pla. Un llibre extraordinari sobre un autor extraordinari.
2. Quins són els teus autors preferits?
Són molts. Els que adoro són Pere Calders, Mercè
Rodoreda, Aurora Bertrana, Manuel de Pedrolo, Anton Txèkhov. També m’agraden
molt RaymondCarver, Carson McCullers, Amélie Nothomb. Això, dit molt de pressa.
Hi ha moltíssims autors i autores a qui voldria assemblar-me quan escric.
3. Quin llibre et va marcar a la teva adolescència? Hi tornes
de tant en tant?
L’adolescència me la va marcar Rodoreda amb La plaça del Diamant i Pedrolo amb Domicili provisional, llegits tots dos a
l’institut. La Natàlia-Colometa em feia pensar molt en les meves àvies. La
infantesa, me la van marcar Mujercitas
i Tom Sawyer.
4. Hi ha algun llibre que t'hagués agradat escriure?
Mirall trencat, de Mercè
Rodoreda; el trobo meravellós, però em queda a anys llum, què hi farem. I
moltíssims d’altres que fan molta enveja quan els llegeixes.
5. Si haguessis de triar un personatge de ficció d'algun
llibre per asseure't a xerrar una estona, a qui triaries?
Crec que amb la Jo March ens entendríem molt bé.
6. Com van ser els teus començaments a l'escriptura?
Molt vacil·lants. Vaig començar de petita fent poemes;
després vaig passar al conte però ho vaig deixar perquè mai no sabia a qui
ensenyar-li les meves coses i que em pogués ajudar. Passada l’adolescència,
m’hi vaig tornar a posar, molt a poc a poc. Per algun motiu, no podia deixar de
pensar-hi. No vaig considerar que podia ser la meva vida fins als quaranta ben
bons.
7. Tens obra publicada sigui quin sigui el format?
Si tot va bé, a finals d’any hauré arribat a les deu
publicacions. Tinc una novel·la històrica, una de ciència-ficció, una altra de
juvenil primerenc, contes infantils, una obra de teatre i un llibret de contes
de Nadal. L’última fins ara ha estat un llibre sobre els 50 anys d’Òmnium
Cultural a l’Alt Empordà.
8. Vares triar editorial, autopublicació, xarxes? Per què?
No és habitual poder triar editorial. En el meu cas, n’hi
va haver dues de proximitat; una altra que em va publicar el llibre perquè va
guanyar un premi i una part del premi era editar el llibre comercialment.Posteriorment,
he constatat que amb una mica de formació, l’autopublicació et dona molt més
control i poder de decisió sobre la teva obra, així que n’he autopublicat dos,
de llibres. Si tot va bé, ara en sortirà un altre.
9. En quin moment es considera que una persona és un
escriptor?
Això depèn de cadascú. A mi, a partir de rebre el Premi
Recull el 2017 se’m va acabar la famosa síndrome de l’impostor. Ara ho associo
molt més a la intenció que tingui cadascú: si tens certa ambició literària i
creus que sense escriure la vida té molt menys sentit, segurament ets
escriptora o escriptor. Per a mi és així.
10.
Estàs
treballant en algun projecte literari actualment?
En molts! Tinc una novel·la romàntica força avançada (un
repte compartit amb altres escriptors/es de Creàlit), una novel·la d’enigma,
una idea per a una obra de teatre que m’agradaria posar en marxa aviat i alguna
cosa més.
11.
Tens
una rutina per escriure quant a horari, lloc, ambient, etc.?
12.
Quant
temps dediques a escriure i/o a documentar-te per escriure?
Ara que els meus fills no viuen a casa, tinc més temps i
puc dedicar unes quantes hores a la setmana a escriure. A documentar-me, depèn,
les que necessiti per al projecte en què treballi en aquell moment. Per a la
novel·la romàntica que deia, la documentació és mínima, però quan treballava en
La reina faraó, que va d’arqueologia,
vaig necessitar tantes hores de documentació com d’escriptura, gairebé.
13.
Quins
són els teus gèneres o temàtiques preferits/des per llegir i/o per escriure?
Per llegir, m’agrada sobretot la novel·la de qualsevol
gènere. I el conte. Per escriure, depèn del que em vingui de gust en aquell
moment. I, sobre el tema de la documentació que parlàvem abans, cal llegir
molta obra que sovint és assaig, o llibres de coneixements, o altres gèneres.
Ara, no em veureu mai fent res de gore
o de bizarro. No seria el meu estil.
14.
Quin
va ser el punt d’inflexióo la inspiració per triar aquest gènere que escrius?
Depèn! Per a La
reina faraó, la motivació va ser escriure un conte infantil que va acabar
evolucionant. Per a El contracte Wong,
una coneixença i treballar en una oficina on tenia molt temps buit. El llibre
d’Òmnium va ser un encàrrec, i la novel·la d’enigma que tinc a mitges ve d’un
suggeriment en un lloc i en un moment molt concrets.
15.
Quina
part del procés literari és més complicada?
Res no és fàcil! La documentació i la correcció són
feixugues (corregeixo fins a l’avorriment), tot i que jo les gaudeixo
igualment, i l’escriptura és un procés que per a mi sempre havia estat molt
llarg. Suposo que el pitjor és arribar a un punt mort i no trobar el desllorigador.
Però ja sé com superar aquest moment.
16.
Com
construeixes la trama, els personatges? Hi ha un esbós previ o escrius sobre la
marxa?
Fins no fa gaire, anava molt a la deriva; les meves
trames eren molt lineals perquè anava fent. D’un temps cap aquí, he après a
treballar amb escaleta (o sigui, amb guió) i el camí és força més segur i més
ràpid. Sobre els personatges, hi ha qui fa fitxes; jo els faig biografies. Els
sento molt més sòlids (espero!).
17.
Ets
“investigadora”? Alguna vegada has viatjat per obtenir dades concretes pel teu
llibre?
18. Creus que el contacte amb altres autors millora les teves habilitats d’escriptura?
Per descomptat. Fa més de deu anys, una conversa amb
Vicenç Pagès em va donar l’empenta que necessitava. Actualment, fer part de
Creàlit i compartir reptes literaris em fa aprendre moltíssim de molts àmbits.
19.
Tria,
tria: ordinador o llibreta? Ebook o llibre de tota la vida?
Llibre en paper, sempre. Per escriure, tinc una llibreta
de suport, però la feina forta la faig amb ordinador.
20. Per últim, qui ets quan no escrius?
No ho sé ben bé. Filla, mare, esposa, correctora... i
embolicadora de troques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aqui el teu comentari